Fragment d’una carta al comte A. P. T.(5) ~ S’afebleixen les meves forces a cada moment, però no l’esperit. Els mals corporals encara mai no havien estat tan extenuants. Sovint em resulta tan, tan feixuc, tan terrible esgotament sento per tot el cos, que només Déu sap fins a quin punt m’alegro quan finalment s’acaba el jorn i m’acosto a l’espona del llit. No poques vegades, en moments de feblesa interior, exclames: «¡Senyor! ¿On hi ha finalment la riba de tot plegat?» Però després, quan t’observes a tu mateix i veus més a dins teu, l’ànima ja no dona res més que llàgrimes i agraïment. ¡Oh, que en són, de necessàries, a nosaltres, les malalties! Dels molts beneficis que n’he extret, d’elles, us en diré només un: sigui jo com sigui avui en dia, he esdevingut millor que abans. Si no haguessin hagut aquestes malalties, hauria pensat que he arribat a la perfecció. I no dic ja que la salut mateixa, que contínuament arrossega l’home rus a fer tota sort d’estirabots i fica en ell el desig d’ostentar les seves qualitats davant dels altres, m’hauria obligat a fer un qui-sap-lo de ximpleries. A més, ara, en els moments de pau i lucidesa que la misericòrdia celestial m’atorga entre turment i turment, de vegades em vénen pensaments incomparablement millors que els d’abans, i jo mateix veig que tot allò que surt de la meva ploma resulta significativament més digne. Sense aquests feixucs patiments, ¡com m’hauria carregat jo de fums!, ¡quin personatge més important m’hauria cregut que soc! Però, sentint cada minut que la meva vida penja d’un fil, que la malaltia pot interrompre de sobte tot aquest treball meu sobre el qual es basa tota la meva significança(6), de manera que el benefici que tant la meva ànima desitja aportar quedi en un feble desig no dut a terme, i no doni jo els percentatges dels talents que m’ha concedit Déu, per la qual cosa seré jutjat com el més vil dels criminals... Sentint tot això, m’apaivago a cada moment, i no trobo paraules per a donar les gràcies a la Providència divina per la meva malaltia. Rebeu també vós humilment qualsevol mal, tenint per cert a l’avançada que és necessari. Pregueu a Déu només per tal que s’obri davant vostre el seu significat misteriós i entengueu el seu sentit en tota la seva profunditat. ~ 1846. ~ “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
