D’una carta a M.(85) ~ De cap manera no menystingueu la qüestió del juí dels pagesos al vostre càrrec. Ni a l’administrador ni a ningú no encarregueu aquest afer en l’heretat: és l’assumpte més important de tot el senyoriu. Jutgeu vós mateix. Només amb això tornareu a unir el llaç trencat del senyor amb els pagesos. El judici és assumpte de Déu, i no sé jo què pot haver-hi més alt que això. No en va el poble valora aquell que sap pronunciar una sentència justa. Aniran a vós en massa, no només els de la vostra heretat, sinó tots els mugics dels pobles del voltant tan bon punt sàpiguen que vós sabeu jutjar-los. No menyspreeu ningú dels que vinguin davant de vós i jutgeu tots, encara que sigui per una insignificant contesa o baralla. Gràcies a això, podreu dir al mugic molt del que sigui convenient a la seva ànima, allò que no hauríeu tingut ocasió de dir en cap altre moment, no trobant amb què enllaçar-ho. ~ Jutgeu cada persona amb un judici doble i doneu a tot procés un doble tractament. Un judici ha de ser humà. Amb ell, doneu la raó al just i sentencieu el culpable. Prengueu cura que això sigui fet davant de testimonis, que allà hi hagi altres mugics per tal que vegin clarament com el dia per què un té la raó i l’altre no la té. L’altre judici ha de prendre un sentit religiós. Amb ell, sentencieu tant el culpable com el no-culpable. Al no-culpable, expliqueu-li clarament de quina manera ell mateix ha tingut culpa de que un altre l’hagi ofès; al culpable, digueu-li que ho és doblement: davant dels homes i davant de Déu. Al no-culpable, feu-li el retret que no ha perdonat el seu germà, tal com ens va ordenar Crist; i, a l’altre, retraieu-li que ha ofès Crist mateix en el seu germà. Renyeu tots dos pel fet que ells mateixos no han fet les paus entre si i han vingut a ser jutjats per vós, i preneu d’ambdós paraula que aniran necessàriament a confessar-se al pope pel que fa a aquella qüestió. ~ Si vós podeu dur a terme un judici com aquest, sereu plenipotenciari com Déu, perquè Déu us revestirà d’aquest poder. N’extraureu, d’això, molt de bé per a vós mateix, i molts coneixements directes i correctes. Si moltes personalitats del govern haguessin començat la seva carrera, no amb paperassa burocràtica, sinó amb el judici oral de casos entre la gent senzilla, haurien conegut millor l’esperit de la terra, les característiques de la gent, i, en general, l’ànima de l’home, i després no haurien manllevat de terres estrangeres novetats per a nosaltres indecents. ~ Al nostre país, la justícia podria realitzar-se millor que no pas en tots els altres estats, perquè, de tots els pobles, només en el rus s’ha concebut aquesta idea correcta que no hi ha ningú que sigui innocent i que només Déu té la raó. Aquesta idea, com una creença immutable, s’ha escampat per tot el nostre poble. Armat amb ella, fins i tot l’home senzill i toixarrut rep poder en el poble i atura les disputes. Tan sols nosaltres, els que estem per damunt dels senzills, no l’escoltem, perquè hem pres absurds conceptes de l’elit europea sobre el dret. Ens dediquem només a mirar qui és el culpable i qui l’innocent; mes si examines cadascun dels nostres casos, arribes al mateix denominador, és a dir: que tots dos són culpables. I t’adones que amb molt de seny va actuar la muller del comandant del relat de Pushkin “La filla del capità”, la qual, en enviar el tinent per tal que investigués un soldat de la guarnició i una dona que s’havien barallat en un bany per un recipient de fusta, li va donar aquesta instrucció: «Mira a veure qui és innocent, qui és culpable, i castiga tots dos.» ~ 1845. ~ “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXV. El juí dels pagesos.
