“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXII. El senyor rus.

Carta a B. N. B.(76) ~ El principal és que ja has arribat al mas i t’has fet la ineludible proposta d’agafar el pòndol de l’explotació; la resta ja vindrà per ella mateixa. No et deixis torbar pels pensaments sobre això que els anteriors llaços que unien el senyor amb els pagesos s’han perdut per a sempre. Que s’han perdut, és veritat; que els culpables d’això són els senyors mateixos, també és veritat; però que s’han perdut ‹per a sempre›, escup a aquestes paraules, que poden ser dites només per algú que no veu més enllà del seu propi nas. L’home rus, que tant sap ser agraït per qualsevol valor que li ensenyis, ¿difícil és unir l’home rus amb si mateix? ¡I ara! Tant s’hi pot unir, que després pensaràs només en com desunir-l’en. Si compleixes puntualment el que ara et diré, al final de l’any veuràs que tinc raó. ~ Prenguem el senyor com cal ser pres, en el seu sentit real i legítim. Abans d’altra cosa, reuneix els mugics i deixa’ls clar qui és qui. Digues-los que el senyor ets tu sobre ells no perquè et vingués de gust ser l’amo, sinó perquè tu ja ets, ja has nascut senyor, i Déu t’ho reclamaria si canviessis aquesta condició per una altra, car tothom ha de servir a Déu en el seu lloc i no pas en el d’un altre; igualment, també ells, havent nascut sota el poder d’un senyor, han de sotmetre’s a ell, perquè no hi ha poder que no vingui de Déu. I allà mateix els mostres el que diu l’Evangeli per tal que tots ells fins al darrer ho vegin ben clar. Després digues-los que els obligues a treballar, no perquè et facin falta diners per als teus plaers, i com a prova d’això allà mateix davant d’ells crema alguns valors(77) per tal que vegin que realment els diners no t’importen; que els hi obligues perquè Déu ha ordenat a l’home que treballi i es guanyi el pa. Llegeix-los també això en la Sagrada Escriptura per tal que ho vegin. Digues-los tota la veritat: que Déu et demanarà comptes pel darrer mandrós del poble i que per això tu tindràs cura que treballin correctament no tan sols per a tu, sinó per a ells mateixos, perquè saps, com saben ells també, que la mandra porta el mugic a tot: el fa lladre i borratxo, porta a perdició la seva ànima, i a tu et posa en situació de respondre davant de Déu. Tot el que els diguis, reforça-ho allà mateix amb paraules de la Sagrada Escriptura; amb el dit mostra’ls les lletres amb què estan escrites; que cadascú es senyi, faci el vinclament en senyal de reverència i besi el llibre on això està escrit. En resum: que vegin clarament que tu, en tot allò que té a veure amb ells, et conformes a la voluntat de Déu, i no pas amb algun teu caprici europeu o d’altre tipus. Això el mugic ho entendrà; no li calen moltes paraules. Explica’ls tota la veritat: que l’ànima de la persona humana és el més valuós en el món i que tu per damunt de tot vigilaràs que no se’n perdi cap de les d’ells i acabi en el turment etern. En els renys i les reprensions que facis a aquell que sigui culpable de robatori, d’embriaguesa o de ganduleria, posa’l davant de la cara de Déu, i no davant de la teva pròpia cara; mostra-li que ha pecat contra Déu, i no contra tu. I no el renyis ell només; crida la seva dona, la seva família, afegeix-hi també els veïns. Reprèn la muller pel fet que no ha apartat el seu marit del mal i no li ha recordat el temor de Déu; reprèn els veïns perquè han consentit que un germà llur, entre ells mateixos, s’ha posat a viure com un gos i porta la seva ànima a perdició; demostra’ls que tots ells hauran de respondre a Déu per això. Fes-ho de manera que la responsabilitat quedi repartida, i que tot allò que envolti la persona el faci anar dret i sense descollar-se massa. No desestimis la força de la influència; pren com a referents capatassos exemplars i els millors mugics. Explica’ls clarament que no es tracta tan sols de viure bé, sinó d’ensenyar els altres amb l’exemple a actuar igualment. Que un borratxo no ensenyi un altre borratxo; aquest és el deure que tenen. Als que ja siguin borratxos i malfeiners, ordena’ls que mostrin a aquells homes el mateix respecte que li mostrarien al batlle, al cap de colla, al sacerdot o fins i tot a tu mateix. En veure de lluny que ve el capatàs o el mugic exemplar, que volin els capells dels seus caps de seguida i que els cedeixin el pas. I aquell que gosi no mostrar el degut respecte o no escoltar les assenyades paraules seves, esbronca’l allà mateix davant de tots; digues-li: «¡Ah, tu, llord musell! Tot tu t’has ficat en el sutge fins al punt que no se’t veuen els ulls, i encara no vols reverenciar un que s’ho mereix. Vincla’t a ell de genolls i demana-li que et porti a raó; perquè, si no ho fa, moriràs com un gos.» Els mugics exemplars, convida’ls a casa teva, i, si són ja grans, asseu-los davant teu i conversa amb ells sobre com poden ells ensenyar el camí del bé als altres, realitzant d’aquesta manera el que ens va ordenar Déu. ~ Actua així només en el transcurs d’un any i tu mateix veuràs com tot va a millor; àdhuc també el mas anirà a millor. Preocupa’t del més important i la resta ja vindrà per si mateixa. No en va Crist va dir: «I totes les altres coses Ell us les donarà d’escreix.»(78) En la vida del pagès això és encara més visible que no pas en la nostra. Per a ells, ‹amo ric› i ‹bona persona› són sinònims. I en el mas on la vida cristiana ha fet només un cop d’ull, allà els mugics palegen plata. ~ Però vet ací, tanmateix, un consell per a tu sobre el pòndol de l’heretat. Només has de conèixer-la bé i no tindràs pèrdues. Dues persones ja m’hi han regraciat per haver-los suggerit això; una d’elles és el conegut teu K. Sobre quin aspecte concret de l’explotació cal ocupar-se i com, això no t’ho diré. Tu ho saps millor que no pas jo; a més, no és que jo conegui el teu mas com el palmell de la mà. I, quant a noves eines i tècniques que s’hi puguin introduir, tu ets assenyat i ja deus haver-te imaginat que no cal mantenir-se agafat de tot el que és vell; és bo sotmetre-ho a revisió per tal d’extraure’n millores. ~ Ara et donaré un consell sobre la relació del senyor i el pagès en els assumptes i les feines de l’explotació que encara és més necessari que el dit fins ara. Recorda les relacions dels antics amos-terratinents amb els seus mugics: sigues patriarca, tu mateix iniciador de tot i avançat en tots els afers. Arranja-ho de manera que, abans del començ de qualsevol tasca col·lectiva, sigui la sembra o la dallada de messes i recollida de cereals, hi hagi un convit per a tot el mas, que aquells dies hi hagi taula comuna per a tots els mugics en el teu pati, com el Diumenge de Resurrecció, i dina tu mateix amb ells, i amb ells surt al treball, i en el treball siguis el primer i incita’ls a tots a treballar com campions; lloa el que vagi més de pressa i acuita qui s’hagi endarrerit. Quan comenci l’autumne i s’acabin les feines del camp, fes igualment una festa tan grossa o encara més per la finalització de les tasques, com a acompanyament d’una solemne missa de gràcies. ~ No colpegis el mugic. Pegar-li galtades no és un art elevat. Això sap fer-ho el cap de policia local, i el comissari, fins i tot el batlle; el mugic ja hi està acostumat i no farà més que gratar-se una mica el bescoll. Això sí: fes bon ús de la paraula i penetra’l amb ella. Mestre ets tu dels mots encertats. Renya’l davant de tots els altres de manera que allà mateix se’n riguin tots: això serà moltes vegades més efectiu que qualsevol clatellada o bufetada. Tinguis amb tu en reserva tots els sinònims de ‹valent› per a incitar convenientment, i tots els sinònims de ‹femelleta› per a aquell que hagi de ser renyat, i així tot el mas escoltarà que un dropo i un beverri és un femelleta i un desastre. Troba la paraula més fina; de paraula digues tot el que no vulgui ser l’home rus. No et quedis assegut en la teva cambra; apareix freqüentment en els llocs de treball dels pagesos. I, allà on apareguis, fes-ho de tal manera que amb la teva vinguda tot sembli més viu i alegre manegant-te-les com un brau i essent primmirat en la feina. Dona forces amb les paraules: «¡Au, va, ataquem tots ensems, nois, tots alhora!» Agafa tu mateix l’aixada o la dalla amb les teves pròpies mans; això serà més bo per a tu i més beneficiós per a la teva salut que no pas qualsevol Marienbad, les municions de medicaments i les laxes passejades. ~ Les teves observacions sobre les escoles són totalment justes. Alfabetitzar el mugic per a donar-li la possibilitat de llegir llibrets absurds que filantrops europeus publiquen per al poble és realment una ximpleria. El principal és que el mugic no té temps per a això. Després de tantes feines cap llibret no entra en el cap; en arribar a casa, s’adorm com un mort, amb un son d’heroi d’èpica russa. Tu mateix ho faràs igual quan comencis a anar més sovint a vigilar les tasques. El sacerdot del poble pot dir coses més vertaderes i útils per al mugic que no pas aquests llibrets. Ja serà una altra cosa si en algú naix realment tirada per la lectura, però no per a fer-se un brivall oficinista, sinó per a llegir aquells llibres on s’ha traçat la Llei de Déu per a l’home. Aquest, educa’l com si fos un fill teu i només per a ell fes ús de tot el que usaries per a tota una escola. El nostre poble no és ximple per fugir, com del diable, de qualsevol paper escrit. Sap que allà hi ha ficats tota sort d’embolics, complicacions i trampes. En realitat, ni tan sols li cal saber si existeixen altres llibres a més dels sagrats. ~ A propòsit del sacerdot. En va maldes per tal que sigui substituït; fins i tot tens la intenció de demanar a les autoritats religioses que et donin un que sàpiga més i sigui més experimentat. Un sacerdot així no te’l donarà ningú, perquè per totes bandes és necessari. Trau-te del cap que pugui trobar-se un que respongui completament al teu ideal. Cap seminari ni cap escola no pot educar així un sacerdot. En el seminari, ell rep només la base principal de la seva formació; es forma completament, però, en la pràctica del dia a dia. Sigues tu mateix per a ell l’encaminador, ja que has entés tan bé l’obligació del sacerdot rural. Si el sacerdot és ximple, la culpa d’això, gairebé sempre, és dels senyors mateixos. En comptes d’aixoplugar-lo a casa com un familiar més, de sembrar en ell el desig d’una millor conversa, la qual el podria ajudar en alguna cosa, el tiren, jove i inexpert, enmig dels mugics, sense saber encara què és això, i el posen en una tal situació que ell es veu obligat a ser indulgent i complaent, allà on des del principi mateix hauria de tenir ja algun poder sobre ells. I, després d’això, es posen a cridar que tenen sacerdots dolents, que han adquirit les maneres dels mugics i ja no se’n diferencien, d’ells. Pregunto jo: ¿Qui, fins i tot dels educats i preparats, no esdevindria groller així? Tu, però, fes com et diré. Fes de manera que el sacerdot dini amb tu cada jorn. En companyia seva també, llegeix llibres espirituals: aquest tipus de lectura ara t’ocupa i alimenta més que cap altra cosa. I, el més important de tot: porta amb tu el sacerdot per tot arreu, sigui on sigui que vagis per motiu de les feines, per tal que al principi ell estigui amb tu en qualitat d’ajudant, per tal que vegi per si mateix tota la teva relació amb els mugics. Aleshores comprendrà clarament què és el senyor, què és el mugic, i quines han de ser llurs relacions mútues. Mentrestant, ell rebrà més respecte de part dels mugics quan veuran que va de la mà amb tu. Fes-ho de manera que no passi necessitat en casa seva, que quedi ben proveït de tot el que tingui a veure amb el seu propi ofici, i que amb això tingui possibilitat d’acompanyar-te contínuament. Creu-me: finalment s’acostumarà tant a tu que li resultarà tediós no ser-hi. I, havent-s’hi acostumat, de tu, sense que se n’adoni, prendrà coneixements de les coses i de les persones, i molt de bé, perquè en tu, gràcies a Déu, n’hi ha en quantitat suficient de tot això, i tu saps explicar-te tan clarament i de manera tan entenedora que qualsevol sense voler assimila, no tan sols els teus pensaments, ans fins i tot la forma en què han estat expressats, les teves mateixes paraules. ~ Pel que fa a la predicació, que tu consideres necessària, et diré mira quina cosa: jo més aïnes soc de l’opinió que el sacerdot encara no del tot instal·lat en el seu afer i que encara no coneix la gent que l’envolta, és millor que no digui encara cap predicació. ¿Has pensat tu com de difícil és dir una predicació assenyada, i en especial per als mugics? No; és millor que esperis una mica, almenys fins que el sacerdot ho hagi mirat tot bé al voltant, i tu també. Fins a tal moment, et recomano el mateix que ja vaig recomanar a un altre i que sembla que li va anar bé. Agafa els sants pares i en especial Joan Crisòstom. Ara et diré per què aquest concretament. Doncs perquè Crisòstom, estant en contacte amb el poble inculte, que havia pres el cristianisme només per fora però havia restat, per dins, bàrbarament pagà, es va esforçar per tal de ser especialment accessible als conceptes de l’home senzill i tosc, i parla amb una llengua tan viva sobre objectes necessaris i fins i tot molt elevats, que les seves prèdiques resulten del tot aplicables per a ser dites al nostre mugic, el qual les entendrà. Pren, doncs, Crisòstom, i llegeix-lo juntament amb el teu sacerdot. Ho has de fer, a més, amb una llapissera en la mà, per tal de deixar assenyalats a l’acte els fragments adients; i d’aquests, en Crisòstom, hi ha desenes en cada prèdica. Que el sacerdot digui aquests fragments al poble. No cal que siguin gaire llargs: una pagineta o mitja; com més curt, millor. Però abans de pronunciar-los al poble, el sacerdot ha d’haver-los llegit diverses vegades amb tu; així, podrà dir-los no tan sols amb vivesa sinó també amb un to de veu persuasiu i com si punyés per algun benefici particular seu del qual depengués el reeiximent de la seva vida. Ja veuràs com això fa més efecte que qualsevol prèdica seva. Al poble cal parlar poc, però amb paraules encertades. Si no és així, es pot acostumar a la prèdica com ho ha fet un alt cercle de persones que van a escoltar els famosos predicadors europeus de la mateixa manera que van a l’òpera o a un espectacle. A casa de K., el sacerdot no diu cap sermó, però, coneixent ben a fons cada mugic, espera només les confessions. Amb les confessions penetra tant en cadascun d’ells, que surten de l’església com d’un bany. Z. li va enviar expressament trenta treballadors de la seva fàbrica, borratxos i brivalls de primeríssima classe, per tal que es confessessin, i ell mateix es va quedar en l’atri de l’església per a mirar-los a la cara quan anessin sortint. Rojos com titots van sortir-ne tots. Els havia confessat per grups de quatre o cinc ensems. Després d’això, segons explica Z. mateix, en el transcurs de dos mesos cap d’ells no va aparèixer per la taverna, de tal manera que els taverners van quedar desconcertats i sense saber per què passava això. ~ Ja n’hi ha prou, però. Treballa fort un any només, i després la cosa per si mateixa anirà de manera que no et caldrà ficar-hi la mà. T’enriquiràs com Cressus, al contrari d’aquells miops que creuen que els beneficis del senyor van separats dels beneficis dels mugics. Tu els demostraràs amb fets, i no amb paraules, que menteixen, i que només que el senyor miri amb ulls de cristià sobre la seva obligació, no tan sols podrà enfortir els vells llaços, dels quals diuen que han marxat per a sempre, sinó renovar-los amb els llaços més forts en Crist. No hi ha res més poderós que aquests llaços. I tu, que fins ara no has treballat zelosament en cap camp, faràs tal servei al rei en la teva condició de senyor com no farà cap alt funcionari. Diguis el que diguis, posar-hi vuit-cents súbdits que, tots com un de sol, poden ser exemple per a tots els del voltant amb llur vida realment exemplar, no és qualsevol cosa; és un servei realment gran i legítim. ~ 1846.  ~  “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.