“Liudmila”, de B. A. Jukóvskiй

«¿On ets, amat? ¿Què t’ha passat? / ¿Què potser al país llunyà, / tu, traïdor, m’has enganyat / amb una bellesa d’allà? / O és que la teva mirada / en la tomba està apagada?» / Així, Liudmila, amb tristor, / destil·lant pels ulls amargor, / en la cruïlla somicava. / «¿Tornarà ell -es demanava- / de la batalla paorosa / amb nostra host victoriosa?»  ~  De sobte, al lluny, polseguera; / és com si gent d’armes vinguera: / to-po-top, renills de cavalls, / trompetes, dringar de metalls; / els arnesos, empolsegats; / els elms, de llorer coronats. / ¡Heus ací, els guerrers ja vénen! /