“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXVI. Horrors i terrors de Rússia.

Carta a la comtessa... ~ La vostra llarga carta, la qual per vós ha estat redactada amb tanta por que m’heu demanat que la destrueixi de seguida tot just després de la lectura i que la contesti no altrament que a través de mans segures, evitant en qualsevol cas el correu ordinari, la contesto, no tan sols de manera secreta, sinó, com podeu veure, amb un llibre imprès que probablement llegirà la meitat de la Rússia alfabeta. M’ha incitat a això el fet que, probablement, la meva lletra servirà al mateix temps de resposta a altres persones que, semblantment a vós, es torben pels mateixos terrors. El que vós m’expliqueu en secret no és més que una part de tota la qüestió; i, vet, si us digués el que sé jo (i, sens dubte, el que sé no és ni de bon tros tot el que hi ha), llavors, de debò, la vostra ment sí que quedaria ben torbada i vós mateixa us posaríeu a pensar com escapar de Rússia. Emperò, escapar ¿a on? Heus ací la pregunta. A Europa, les coses han esdevingut més feixugues que no pas a Rússia. La diferència és que allà encara ningú no ho veu això completament: tothom, sense excloure’n els homes d’estat, sojorna en la superficialitat de les notícies frívoles, és a dir, en el cercle màgic de coneixements traçat pels periòdics en forma de precipitades conclusions, d’imprudents declaracions, exposades, havent-les passat a través de l’enganyós prisma dels partits, amb una llum que no és ni de bon tros la correcta. Espereu, aviat, justament en aquells estats que semblen ben constituïts, l’aparent lluentor dels quals tant ens fascina i ens porta a voler manllevar-ho tot d’ells per a adaptar-ho a nosaltres, en aquells estats, dic, s’aixecaran de baix uns crits que faran que s’exasperin aquells mateixos famosos homes d’estat que tant us encisaven en les sales i en les cambres. A Europa per tot arreu es couen ara tals desordres que, quan vessin, per a aturar-los resultarà inútil qualsevol mitjà humà; al costat d’ells semblaran una risible nimietat els horrors que ara veieu a Rússia. Queda encara al nostre país un besllum de claror, encara hi ha camí vers la salvació, i, gràcies a Déu, aquests horrors han vingut ara i no després. Les vostres paraules: «Té tothom l’ànima als peus, com a l’espera de quelcom inevitable», com també aquestes: «Cadascú pensa només en la salvació dels propis avantatges, en el manteniment dels propis beneficis, a l’igual que en el camp de batalla, després d’una derrota, cadascú mira només de salvar la pròpia pell: ‹sauve qui peut›», realment són encertades; així és realment ara mateix; així ha de ser: és el que Déu ha ordenat que passi. Cadascú ha de pensar ara en si mateix, justament en la seva pròpia salvació. Però ha començat un altre tipus de salvació. No es tracta de saltar des de terra al vaixell i córrer-hi volent salvar les nostres menyspreables possessions terrenals; el que ha de fer cadascú de nosaltres al cor mateix del regne és, sense sortir-ne, salvar-se allà, salvar la pròpia ànima. Sobre el vaixell del propi càrrec i servei ha de sortir cadascú de nosaltres del remolí, tot mirant el Timoner celestial. Fins i tot aquell que no estigui en actiu, ha d’entrar immediatament al servei i agafar-se del seu càrrec com un nàufrag s’agafa del tros de fusta, sense el qual ningú no es podria salvar. Tothom, però, ha de servir actualment, no com si ho fes en l’anterior Rússia, sinó en el Regne del Cel, el cap del qual és Crist mateix, i per això totes les relacions tant amb el poder que es troba per damunt nostre, com amb els iguals que ens envolten, com amb els que es troben sota nostre i són inferiors a nosaltres, han de ser realitzades tal com ens va manar Crist i no un altre. I ja no és moment de mirar les ofenses que hagi pogut infligir qui sigui a la nostra ambició o al nostre amor propi; cal recordar només que per Crist s’ha pres el càrrec i que per això el que es faci des d’ell ha de ser realitzat tal com Crist, i no un altre, ens va manar. Només d’aquesta faisó pot qualsevol de nosaltres salvar-se ara. I pobre d’aquell que no reflexioni sobre això en el moment present. S’enterbolirà la seva ment, se li aombraran els pensaments, i no trobarà ell cap racó on amagar-se dels seus terrors. Recordeu les tenebres egípcies que amb tanta força va transmetre el rei Salomó quan Déu, volent castigar uns pecadors, els va enviar terrors invisibles i incomprensibles. Una nit cega els va abraçar de sobte al mig del clar del dia; des de totes bandes els van afitorar figures terrorífiques; no es podien traure dels ulls les visions de decrèpits monstres amb tristíssims vults; sense cadenes de ferro els va immobilitzar la paüra i els va privar de tot, tots els sentits, tots els impulsos, totes les forces van perir en ells, llevat del terror. I això va esdevenir-se només en aquells que el Senyor va castigar. Els altres, al mateix temps, no veien cap horror; per a ells era jorn clar. ~ Pareu esment que no passi amb vós quelcom semblant. Millor reseu i demaneu a Déu que us faci entendre com us heu de comportar en el vostre propi lloc i com en ell podeu fer-ho tot d’acord amb el manament de Crist. Ara la qüestió no és cap broma. ~ Abans de torbar-se pels desordres que ens envolten, no anirà malament que cadascú de nosaltres miri la seva pròpia ànima. Mireu vós també la vostra. Sap Déu, potser allà veureu el mateix desordre pel qual renyeu els altres; tal vegada allà habita la despentinada i malendreçada ira, capaç a cada moment d’ensenyorir-se de la vostra ànima per a alegria de l’enemic de Crist; tal vegada allà s’ha assentat la tendència a caure en la tristesa en qualsevol moment, filla lamentable de la descreença en Déu; tal vegada allà encara s’amaga el vanitós desig de perseguir allò que lluu i de gaudir de fama mundana; tal vegada fa niu allà l’orgull per les millors qualitats de la pròpia ànima, el qual és capaç de transformar en res tot el bé que tenim. Sap Déu què hi ha a dins nostre. És moltes vegades millor torbar-se pel que hi ha en el nostre interior que no pas pel que hi ha a fora i al voltant nostre. ~ Pel que fa als horrors i terrors a Rússia, no es produeixen sense benefici: entre ells molts han rebut una educació que no dona cap escola. La mateixa complicació de circumstàncies, havent oferit noves derives a la ment, ha despertat les capacitats ensonyades de molts, i en el moment en què en uns confins de Rússia encara acaben de ballar la polca i jugar al ‹préférence›(86), ja sense que es noti es formen en diferents àmbits vertaders entesos en qüestions de la vida. Passaran deu anys i veureu que Europa ve a nosaltres per a comprar, no cànem ni llard, sinó una saviesa que no es pot adquirir en els mercats europeus. Us esmentaria molts dels homes que algun dia conformaran la bellesa de la terra russa i li portaran un bé perdurable; però en honor de la vostra feminitat he de dir que, de dones, n’hi haurà més. La meva memòria guarda tot un collar de perles. Totes elles, començant per les vostres filles, les quals tan vivament em van recordar que la família d’ànima està molt per damunt que la família de sang (que Déu permeti que l’excel·lent germana compleixi la petició del seu germà amb tanta sol·licitud com va dur a terme els petits desitjos de la meva ànima), començant per elles, continuant amb unes sobre les quals vós a penes heu tingut notícia, i acabant amb unes altres sobre les quals probablement vós mai no heu sentit res però que són més perfectes que aquelles sobre les quals sí heu escoltat alguna cosa. Totes elles no són semblants una a l’altra, i cadascuna és a la seva manera un fenomen extraordinari. Tan sols Rússia només podia produir una tal diversitat de caràcters. I tan sols en els actuals temps de circumstàncies difícils, de laxitud i de depravació general, de la disfunció social que campeja per tot arreu, podien formar-se aquests caràcters. Però per damunt de totes sobresurt una, la qual no conec ni de vista. Sobre ella ha pervingut fins a mi només algun comentari dit en confidència. No pensava jo que pogués existir en la terra tal perfecció. Realitzar una cosa tan intel·ligent i magnànima com la que ha fet ella, i, a més, realitzar-la de manera que ningú no s’assabenti de la seva intervenció i que la gesta quedi atribuïda a altres persones fins al punt que aquestes han començat a vanar-se per una bona acció que elles pensen que ha sortit de les seves mans però que és ella qui l’ha duta a terme en realitat. ¡Amb tanta habilitat pensar per endavant com escapar de la notorietat, quan l’acció mateixa necessàriament havia de reclamar l’atenció de tothom i descobrir-la! ¡Aconseguir un reeiximent i restar en l’anonimat! No; tanta saviesa no he trobat jo mai en cap dels meus germans masculins. I, en aquest moment, em van semblar pàl·lids tots els ideals femenins exposats pels poetes: tots ells, davant d’aquesta veritat, eren el mateix que els deliris de la imaginació davant del ple seny. Llavors em van semblar lamentables aquelles dones que persegueixen justament una brillant notorietat. Però ¿on va tenir lloc aquesta meravella? Doncs en un indret recòndit de Rússia, justament en el moment en què ha esdevingut més difícil deseixir-se, quan s’han embrollat les circumstàncies de tothom i han començat els horrors i terrors de Rússia que tant us espanten. ~ 1846.  ~  “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.

“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXV. El juí dels pagesos.

D’una carta a M.(85) ~ De cap manera no menystingueu la qüestió del juí dels pagesos al vostre càrrec. Ni a l’administrador ni a ningú no encarregueu aquest afer en l’heretat: és l’assumpte més important de tot el senyoriu. Jutgeu vós mateix.

“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXIV. Què pot ser la muller per al marit en l’àmbit domèstic amb l’actual ordre de coses a Rússia.

¿Contra qui hauria de carregar jo? ¿Contra vós o contra el vostre marit? Llongament he estat pensant en això. Finalment, he decidit caure sobre vós, i és perquè la dona està més disposada a deixondir-se i posar-se en marxa.

“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXIII. El pintor històric Ivànov.

Carta al comte Matv. Iu. V.(79) ~ Us escric sobre Ivànov(80). ¡Quin destí més incomprensible, el d’aquest home! Finalment, ja tots han començat a veure el sentit del seu treball. Tothom s’ha convençut que el quadre sobre el qual treballa és una obra extraordinària i s’ha posat a actuar en favor de l’artista.

“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XXII. El senyor rus.

Carta a B. N. B.(76) ~ El principal és que ja has arribat al mas i t’has fet la ineludible proposta d’agafar el pòndol de l’explotació; la resta ja vindrà per ella mateixa. No et deixis torbar pels pensaments sobre això que els anteriors llaços que unien el senyor amb els pagesos s’han perdut per a sempre.