Fragment d’una carta al comte A. P. T. ~ L’opinió que el poder de l’Església és per això al nostre país feble, que la nostra clerecia manca de mundanitat i d’habilitat en societat, és una ximpleria, com ho és la idea que està la clerecia apartada del tot de qualsevol contacte amb la vida pels reglaments de la nostra Església i que està lligada en les seves accions pel govern. A la nostra clerecia, hom ha assenyalat uns límits legals concrets en els seus contactes amb el món i amb la gent. Us asseguro que si comencessin a trobar-se amb nosaltres més sovint, participant en els nostres aplecs i passejos, i ingerint-se en les qüestions familiars, no bona cosa seria això. Sotmesa està la clerecia a moltes temptacions; fins i tot a moltes més que nosaltres: de seguida apareixerien en les cases aquelles intrigues per les quals són acusats els capellans catòlics romans. Justament per això aquests s’han fet roïns: perquè han esdevingut massa mundans. Per a trobar-se amb nosaltres, la nostra clerecia té lícits dos àmbits concrets: la confessió i la predicació. En aquests dos àmbits, dels quals el primer s’esdevé una o dues vegades a l’any, i el segon, potser, cada diumenge, es pot fer molt. I si, veient en la gent molt de mal, el sacerdot sabés només callar a temps i meditar llongament a dins seu com ha de dir les coses per tal que cada paraula arribi directament al cor, amb això ja parlaria amb tanta força en la confessió i en la predicació com mai no pugui parlar en les nostres converses diàries. Cal que parli a l’home que viu enmig del món des d’algun lloc elevat, per tal que aquest senti la presència, no d’una persona, sinó de Déu mateix, atent igualment a tots dos, una presència invisible que inspiri temor en tothom. ~ No; ja va bé, ja, que la nostra clerecia romangui a una certa distància de nosaltres. Fins i tot està bé que la roba mateixa que porten, no subjecta a cap canvi ni caprici de les nostres absurdes modes, sigui diferent de la nostra. La roba llur és correcta i inspira respecte. No és una forassenyada romanalla rococó del segle XVIII; no és la roba de drap dels sacerdots romano-catòlics, que no significa res. La roba dels nostres sacerdots té sentit: s’assembla per la forma a aquella que va portar el Salvador mateix. Cal certament que en la roba llur portin constantment un record d’Aquell la imatge del qual ens han de presentar, per tal que no es desorientin ni es despistin entre les distraccions i les necessitats nímies del món, puix hom reclama d’ells mil vegades més que de nosaltres; per tal que sentin contínuament que són com homes diferents, que es troben en una posició com més elevada. ~ No; mentre el sacerdot sigui encara jove i tingui poca experiència de la vida no ha de trobar-se amb la gent d’una manera altra que en la confessió i en la predicació. I si ha d’entrar en qualque conversa, que sigui només amb els més savis i més experimentats d’entre ells, que el poden instruir sobre l’ànima i el cor de l’home, que li poden representar la vida en la seva forma i llum autèntiques, i no en aquelles que el no experimentat creu que té. ~ Cal al sacerdot temps també per a ell; ha de treballar també sobre si mateix. Ha d’agafar exemple del Salvador, que va passar un llong temps al desert i fins que no va completar un dejuni de quaranta dies no va sortir a predicar a la gent. ~ Diuen alguns dels llestos d’ara que cal entrar en contacte amb el món per a conèixer-lo. Això no és més que una ximpleria. Com a refutació d’aquesta opinió serveixen tots els homes mundans que contínuament estan en contacte amb el món i, malgrat això, resulten els més ximples de tots. Que s’instrueixin per al món, no entre el món, ans lluny d’ell, en una profunda concentració interior, en l’estudi de l’ànima pròpia, car és allà on hi ha les lleis de tot i per a tot. Cal només trobar la clau que obri la pròpia ànima; amb ella a les mans, obriràs l’ànima de tothom. ~ “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. IX. Sobre el mateix.
