Una vegada, quan jo, com de costum, per la vesprada vaig arribar a la cabana sobre potes de gallina, de sobte em va saltar als ulls l’abatiment general de les seues habitants. La vella estava asseguda amb les cames encreuades sobre el llit, tota encorbada, agafant-se el cap amb les mans i gronxant-se endavant i endarrere mentre rondinava alguna cosa confusa. No va prestar la més mínima atenció a la meua salutació. Oléssia, com sempre, em va donar la benvinguda afectuosament, però entre nosaltres no es va establir cap conversa. Es veia que m’escoltava distreta i em responia d’esma. Sobre el seu bonic rostre hi havia una mena d’inquietud interior constant. «M’adone que us deu haver passat alguna cosa dolenta, Oléssia», vaig dir jo, amb delicadesa tocant-li la mà, que tenia sobre el banquet. Ella es va girar ràpidament cap a la finestra, com si allà haguera vist alguna cosa. S’esforçava a mostrar-se tranquil·la, però tenia les celles arrufades i lleugerament tremoloses, i amb les dents es mossegava el llavi inferior. «No... ¿Què ens hauria pogut passar de particular? –va dir ella amb veu apagada–. Les coses van com sempre.» - «Oléssia, ¿per què no em dius la veritat? Això no està bé de part teua... Pensava que tu i jo érem bons amics.» - «Que no, que no és res... Són les preocupacions de sempre, ximpleries...» - «No, Oléssia, segurament no són ximpleries. Mira, no ets la mateixa de sempre.» - «Això és tan sols el que us sembla a vós.» - «Sigues sincera amb mi, Oléssia. No sé si podré jo ajudar, però tal vegada us puga donar qualque consell... I bé, en qualsevol cas, serà un alleugeriment per a tu quan compartisques el que et preocupa.» - «Ah, però si, de veritat, no val la pena parlar sobre això –va replicar Oléssia perdent la paciència–. En això vós no ens podeu ajudar de cap manera.» De patac, l’oldana es va ingerir en la nostra conversa amb ímpetu inusitat: «¿Per què t’obstines d’aquesta faisó, ximplota? Estan dient-te una cosa i tu et fas pregar. ¡Com si no hi haguera al món cap xicona més llesta que tu! Permeteu-me, senyor, jo us explicaré per ordre tota la història», em va dir, girant-se cap a mi. Les dimensions del problema van resultar molt més grans del que s’haguera pogut inferir de les paraules de l’orgullosa Oléssia. El dia anterior per la vesprada havia vingut l’‹uriàdnik› local. «Al principi –va explicar Manúilikha– es va asseure sense fer escarafalls i va demanar vodka. Però després va anar enfilant-se i enfilant-se. Em va dir: ‹Et vull fora de la cabana amb totes les teues endergues en vint-i-quatre hores. Si la propera vegada vinc i et trobe ací, no podràs escapar de les forces de l’ordre. Amb dos soldats t’enviaré, anatema, al teu país.› I, senyor, el meu país es troba molt lluny, la ciutat d’Amtxiensk(55)... Allà ara ja no tinc cap conegut, i els nostres passaports estan caducats i recaducats, i a més estan fets trossos. ¡Ai, quina desgràcia!» - «¿I per què abans l’‹uriàdnik› us permetia viure ací i ara s’ho ha repensat?», vaig preguntar jo. «Això mateix voldria saber jo... –va donar Manúilikha com a resposta–. Em va lladrar alguna cosa sobre això, però he d’admetre que no el vaig entendre(56). ¿Veus quin cas? ¡Com un cabàs! No és nostra aquesta cofurna on vivim, sinó d’un terratinent... I és que abans Oléssia i jo vivíem en el poble, però...» - «Ho sé, ho sé, dona, he escoltat aquesta història. Els mugics es van enfadar amb tu.» - «Això mateix. Allavòrens vaig demanar a un vell terratinent, el senyor Abróssimov, que ens deixara viure en aquesta cabana. Però ara crec que el bosc ha estat comprat per un altre senyor, i és com si volguera dessecar el llac, o alguna cosa així. Però jo, ¿per què li faig nosa?» - «Dona, ¿i no podria ser que tot això fóra mentida? –vaig aventurar jo–. Senzillament, l’‹uriàdnik› devia voler rebre un ‹roget›(57).» - «Li ho vaig oferir, germà, li ho vaig oferir –va respondre Manúilikha–. Però no m’ho va agafar. Vet ací la història... Un bitllet de vint-i-cinc li donava; no m’ho va agafar. ¡I ara! Es va enfadar tant amb mi, que al final jo ja no sabia ni on em trobava. Ell només sabia dir una cosa: ‹¡Fora i fora d’ací!› ¿I què farem ara? No som més que unes desgraciades sense ningú que ens empari. Paisà meu, si tu ens pogueres ajudar... Si pogueres fer que aquell malànima, aquell ventre que no s’atipa mai desistira... Tota la vida us estaria agraïda.» - «¡Àvia!», va cridar Oléssia amb to de retret. «¿Què dius tu, ara, ‹àvia›? –es va enfadar la vella–. Vint-i-cinc anys fa ja que sóc àvia teua. ¿I què s’ha de fer, segons tu? ¿Hem de carregar-nos el sac i anar pidolant? No, senyor, no l’escolteu. Sigueu benvolent, i, si podeu fer-hi alguna cosa, feu-la.» Amb expressions vagues li vaig prometre que miraria de fer algunes gestions, tot i que la veritat era que tenia poques esperances. Si el nostre ‹uriàdnik› no havia permès que li untaren les mans, això volia dir que la qüestió era seriosa de debò. ~ Aquell vespre, Oléssia es va acomiadar de mi de manera freda, i, en contra del que era habitual, no va venir a acompanyar-me. Vaig veure que l’orgullosa xica s’havia enfadat amb mi per la meua intromissió i s’havia avergonyit una mica per la ploraneria de l’àvia. ~ “Oléssia”, d’Aleksandr Ivànovitx Kuprín. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-3-0. Dipòsit Legal: AB 649-2019. Data de publicació: 22 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
