D’una carta al comte A. P. T... ~ Sense amor a Déu no hi ha salvació per a ningú, i vós no en teniu, d’amor a Déu. En un monestir no en trobareu; allà van només aquells que Déu mateix hi ha cridat. Sense la voluntat de Déu no es pot tampoc estimar-lo. ¿I com es podria estimar Aquell que mai ningú no ha vist? ¿Amb quines oracions i esforços hauríem de pregar-li que ens concedís aquest amor? Mireu quanta gent bona i piadosa hi ha actualment en el món que punya per la càlida gràcia d’aquest amor i només sent sequedat i buidor freda en l’ànima. Difícil és estimar qui no ha vist ningú. Tan sols Crist ens va portar i declarar el secret que amb l’amor als germans obtenim l’amor a Déu. Cal només estimar-los tal com ens va demanar Crist, i per si mateix surt com a resultat l’amor a Déu mateix. Aneu doncs primer al món i obtingueu l’amor als germans. ~ Tanmateix, ¿com estimar els germans? ¿Com estimar la gent? L’ànima vol estimar només allò que és bell, i la pobra gent és tan imperfecta, i hi ha en ella tan poc de bonic... ¿Com fer-ho, això? ~ Abans de res, regracieu Déu pel fet que sou rus. Per al rus ara s’obri aquest camí, i el camí és Rússia mateixa. Només que el rus estimi Rússia, estimarà tot el que en ella hi ha. A aquest amor ens porta ara Déu mateix. Sense les malalties i els patiments que en tanta quantitat s’han aplegat al seu interior (nosaltres mateixos en som culpables), ningú no hauria sentit compassió per ella. I la compassió és ja un principi d’amor. Els blasmes als escàndols, a les mentides i a la corrupció ja no tan sols són fruit de la indignació dels nobles sobre els abjectes, sinó un lament de tota la terra que sent que uns enemics exteriors han penetrat en quantitat innombrable, s’han escampat per les cases i han posat un feixuc jou sobre cada persona. Fins i tot aquells que amb els braços oberts voluntàriament van rebre a casa seva aquests terribles enemics espirituals volen ara ells mateixos alliberar-se’n i no saben com fer-ho; tot es fon en un únic lament colpidor i també els insensibles comencen a bellugar-se. D’amor directe, però, encara no es manifesta en ningú; tampoc no en teniu vós. Encara no estimeu Rússia. Només sabeu plànyer-vos i enfadar-vos en oint el comareig de tota cosa roín que s’hi fa en ella. Només provoca això en vós un sec enuig i tristor. No; això encara no és amor. Lluny es troba aquest de vós. Tal vegada sigui només un besllum massa allunyat encara. No; si realment estiméssiu Rússia, per si mateixa desapareixeria de vós aquella idea miop que ara ha nascut en molts homes honorables i àdhuc força entenents, ço és, com si en el temps actual ja no poguessin fer res per Rússia i ells mateixos ja no li fossin de cap utilitat. Si l’estiméssiu, al contrari, amb tota la força sentiríeu que l’amor és poderós i que amb ell es pot fer tot. No; si estiméssiu en realitat el vostre país, saltaríeu tot d’una per a posar-vos al seu servei; i aniríeu a ocupar el lloc, no de governador, sinó de capità de policia rural, el darrer que s’hi pogués trobar prendríeu, preferint l’engruna d’activitat que ofereix més que no pas la vostra actual vida ociosa i improductiva. Que no: no estimeu Rússia; i, no estimant-la, no estimareu tampoc els vostres germans, no s’encendrà en vós l’amor a Déu, i, sense això, no hi haurà salvació per a vós. ~ 1844. ~ “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
