Fragment d’una carta a N. M. Ia. ~ Amb gran satisfacció he llegit la lloança a Karamzín(41) que ha escrit Pogodin. És la millor de les obres de Pogodin en allò que es refereix a la decència tant de forma com de contingut. En aquest cas no hi ha cap de les seves habituals tosques i maldestres sortides de to ni cap de les seves grolleres negligències quant a l’estil que tant l’han perjudicat. Ben al contrari d’això, ací tot ha estat reflexionat i és proporcionat i exposat amb un notable ordre. Totes les citacions de Karamzín han estat seleccionades d’una manera tan intel·ligent que és com si aquest quedi descrit per si mateix i, ponderant-se i valorant-se amb les seves pròpies paraules, aparegui en carn i os davant dels ulls del lector. ~ Karamzín, en efecte, representa un fenomen inaudit. Vet de qui dels nostres escriptors es pot dir que ha dut a terme completament el seu deure; que, dels cinc talents que ha rebut, ell, en comptes d’enterrar-los a terra, realment n’hi ha aconseguit i aportat cinc més. Karamzín ha estat el primer que ha demostrat que l’escriptor a casa nostra pot ser independent i alhora ser respectat per tots com el més honorable dels ciutadans del país. Va ser el primer que va proclamar solemnement que la censura no pot oprimir l’escriptor, i si ja aquest s’ha emplenat del puríssim desig de bé fins al punt que tal desig, ocupant tota la seva ànima, esdevé el seu cos(42) i aliment, llavors cap censura no és per a ell severa i per totes bandes troba amplitud. Ell això ho va dir i ho va demostrar. Ningú més que Karamzín no ha parlat amb tanta audàcia i noblesa sense amagar cap pensament ni opinió malgrat que no es corresponien en tot amb el govern d’aquell moment, i sense voler sents que només ell tenia dret a això. ¡Quina lliçó per a nosaltres, els escriptors! I, després d’això, que en són, de ridículs, aquells de nosaltres que asseguren que a Rússia no es pot dir la plena veritat i que aquesta ens fa mal als ulls. N’hi ha qui s’expressa d’una manera tan grollera i ximple que, més que no pas la veritat mateixa, fereixen les paraules arrogants amb les quals pretén mostrar aquesta veritat seva, paraules irades que posen de manifest la manca de condícia de la seva ànima desordenada; i després encara es sorprendrà i s’enfadarà pel fet que ningú no prendrà ni escoltarà la veritat que proclama. No; tingues aquesta ànima neta i noble que va tenir Karamzín, i aleshores pregona la teva veritat: tothom t’escoltarà, començant pel tsar i acabant pel darrer pobre del país; i t’escoltarà amb un amor no professat encara mai en tota la terra envers cap parlamentari defensor dels drets ni envers el millor predicador actual que hagi aconseguit reunir al seu voltant l’elit de moda de la societat. I amb quin amor pot escoltar només la nostra meravellosa Rússia, sobre la qual corre la brama que no estima gens ni mica la veritat. ~ 1846. ~ “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de Nikolai Vassílievitx Gógol. Traducció: © Loïç Miquel Pérez Muñoz. ISBN: 978-84-120826-4-7. Dipòsit Legal: AB 663-2019. Data de publicació: 23 de desembre de 2019. Tots els drets reservats.
“Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, de N. V. Gógol. XIII. Karamzín.
